El Festival·B 2025 torna a Barcelona amb una nova edició carregada de música emergent, actitud rebel i una clara aposta per l’eclecticisme sonor i la renovació artística. Consolidat com un dels festivals més singulars i arriscats de la ciutat, el Festival·B se celebrarà els dies 27 i 28 de setembre a la plaça de l’antic escorxador del Parc del Fòrum, un espai ampli i industrial que connecta amb l’esperit underground i innovador de la proposta.
Segons informa betevé, el cartell d’aquest any torna a ser un reflex del que s’està coent a l’escena musical més inquieta i contemporània, amb una combinació de sons urbans, electrònics, punk, pop, reggaeton alternatiu, trap i música experimental.
Amb el lema de posar en valor l’escena emergent que normalment queda fora dels circuits comercials, el Festival·B 2025 presenta una programació que reuneix artistes amb veu pròpia, sovint difícils de veure en altres festivals. Entre els noms confirmats destaquen Rebe, Mushkaa, Soto Asa, María Escarmiento, Lala Hayden, Chico Blanco, Simona, Irenegarry, Orslok, Judeline, Luna Ki i Yung Prado, entre molts altres. Tal com recull Time Out Barcelona, la programació manté el seu compromís amb els sons que marquen tendència entre les generacions més joves, però ho fa des d’una mirada crítica i independent, allunyada del mainstream i amb una clara voluntat de crear espais on l’experimentació i la identitat artística tinguin protagonisme.
Un dels trets diferencials del Festival·B és la seva capacitat de fusionar escenes aparentment allunyades, oferint un espai comú per a artistes que transiten entre el pop deconstruït, l’electrònica visceral, el rap melòdic, el flamenc digital o el punk industrial. Aquesta varietat d’estils no respon a cap moda passatgera, sinó a una aposta conscient per la diversitat musical, de gènere i d’origen, reflectint la realitat plural i híbrida de la creació actual. La web oficial del Festival·B destaca que l’esdeveniment no només vol ser un espai de concerts, sinó una plataforma per descobrir nous llenguatges sonors i visuals, impulsant artistes que estan redefinint les fronteres entre gèneres i formats.
La proposta del festival no es limita a la música, sinó que també incorpora elements d’art visual, disseny gràfic, moda urbana i cultura digital, convertint el recinte en un ecosistema creatiu on es respiren les tendències més fresques. L’estètica del Festival·B, amb una posada en escena minimalista però carregada de caràcter, contribueix a crear una atmosfera autèntica i propera, on el públic no només consumeix música, sinó que participa d’un espai de trobada i experimentació col·lectiva. A més, el format del festival, repartit en dos dies amb escenaris simultanis i accés a preus populars, facilita l’accés a un públic jove i divers, fidel a la proposta i compromès amb la cultura alternativa.
betevé assenyala que un dels grans valors del Festival·B és la seva capacitat de detectar talent abans que esclati, oferint escenaris a artistes que poc després triomfen a escala estatal o internacional. Noms com Bad Gyal, Alizzz, Rojuu o Natalia Lacunza van actuar-hi en edicions anteriors abans de consolidar les seves carreres. Aquesta capacitat de prescripció, combinada amb una cura extrema en la selecció dels artistes i l’ambient del festival, converteix el Festival·B en una cita imprescindible per entendre el present i futur de la música contemporània.
També cal destacar la seva aposta per l’escena local i catalana, donant veu a artistes emergents del territori que comparteixen cartell amb noms internacionals o de gran projecció. Aquesta combinació ajuda a establir diàlegs entre escenes i a reforçar una xarxa cultural pròpia dins de la ciutat, que va més enllà del festival i s’estén per col·lectius, sales petites, projectes independents i comunitats creatives. El Festival·B és, en aquest sentit, una expressió viva del que passa als marges però que marca el pols del que vindrà.
Amb un públic cada vegada més fidel i una proposta que evoluciona any rere any sense perdre la seva essència, el Festival·B 2025 es confirma com un espai necessari dins del mapa cultural de Barcelona, on el risc, l’autenticitat i l’experimentació són l’eix central de l’experiència musical i social.
Deja una respuesta